Nova llei de mesures urgents per la protecció del territori

Protegir el nostre territori és el nostre deure

Hble. Sr. Gabriel Vicens Mir,

Conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori

BOIB decret llei

BOIB Llei de mesures urgents

EL GOVERN DE LES ILLES BALEARS PROTEGEIX EL TERRITORI

La Llei de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, aprovada recentment, aconsegueix preservar de la transformació urbanística més de 1.500 ha de Mallorca i Eivissa que, en major o menor grau, tenien una marcada pressió urbanística. Un total de 14 àrees protegides, moltes de les quals amb una històrica reivindicació proteccionista, que presenten una valoració ambiental i paisatgística avaluada entre alta i molt alta per estudis especialitzats. Més de 10 km de costa que romandran protegits, sense transformació urbanística, per al futur.

Amb aquesta Llei queden fixats conceptes bàsics per a una gestió ordenada, com el concepte de sòl urbà consolidat i el no consolidat, el de solar, la reserva mínima del 30% per habitatge protegit i la cessió obligatòria del 15% dels terrenys urbanitzables destinats al patrimoni públic del sòl. També aconsegueix fixar determinacions aplicables als camps de golf com a conseqüència de la derogació íntegra de la Llei 12/1988, de camps de golf; la prohibició d’aquestes instal·lacions esportives als terrenys que no ho permetin, així com la possibilitat de denegació de la declaració d’interès general sobre la base de criteris d’inoportunitat de la seva implantació. Les raons podran ser diverses: la incidència territorial o paisatgística, l’afectació de recursos naturals, l’oferta de camps de golf ja existent o per l’aplicació del principi de desenvolupament sostenible. Un altre element important és la prohibició dels usos residencials o d’allotjament turístic en aquestes instal·lacions.

Finalment, la Llei recull una àmplia disposició derogatòria. Deroga expressament les disposicions legals singulars que s’aprovaren durant la legislatura anterior i que determinaven unes circumstàncies molt allunyades d’un tractament general i igualitari per als ciutadans. Una situació que podria considerar-se com a “urbanisme a la carta”, establert a través de lleis específiques i de lleis d’acompanyament que possibilitaven la legalització de xalets en sòls protegits, les excepcionalitats urbanístiques, les modificacions certament singulars de lleis ja existents i la permissivitat territorial més incoherent.

De cada vegada es fa més evident que la intervenció sobre un territori ha de ser intel·ligent i prudent, molt especialment si es tracta d’un territori insular i reduït. I n’hem de saber llegir bé el passat, analitzar correctament el present i preveure, en tot allò possible, el seu futur.